"Despertares"

Fa poc vaig veure una pel·lícula molt interessant anomenada “Despertares”, protagonitzada per Robin Williams i Robert de Niro.

La pel·lícula es basa en la història del doctor Oliver Sacks, un metge que el 1968 entra a treballar a un hospital psiquiàtric de Nova York, on hi ha un grup de persones en estat catatònic a causa d’una epidèmia d’ encefalitis letàrgica que ocorregué del 1917 al 1928.

Els pacients no semblen capaços de reaccionar davant de cap estímul i es mostren la major part del temps com s estiguessin en coma, aïllats de la resta del món.

Després d’una sèrie de casualitats Robin Williams (que encarna el paper del doctor Oliver Sacks en la pel·lícula) descobreix que els pacients si són capaços de reaccionar davant de certs estímuls, només fa falta trobar un estímul apropiat per a cada pacient.

Així doncs el doctor comença a buscar l’estímul capaç de fer reaccionar a cada un dels pacients i troba, per exemple, el cas d’una dona d’uns cinquanta anys que camina tot intentant apropar-se a una finestra del psiquiàtric, però que , per raons desconegudes, s’atura sempre a la meitat del camí.

El doctor s’adona que la dona s’atura just quan les rajoles del terra deixen de seguir una senefa blanca i negra per a ser només de color blanc.

Aleshores el metge decideix pintar les rajoles blanques de forma que tot el terra segueix una seqüència de rajoles blanques i negres, com un tauler d’escacs.

A partir d’aquell moment la dona que abans es quedava aturada continua caminant fins a arribar a la finestra, responent a l’estímul de les rajoles que segueixen un sèrie com si fos un vaixell que segueix l’halo lluminós d’un far.

Durant tota la pel·lícula es mostren pacients que milloren increïblement després que el doctor comenci a tractar-los amb estímuls poc utilitzats en psiquiatria-psicologia en aquella època, trobem el cas d’un pacient al que li posen Cds de música i només reacciona amb els de Rock and Roll o el cas encara més inversemblant de quatre homes als que si els i poses cartes a les mans comencen a jugar una partida, imitant així la conducta que tenien abans d’emmalaltir, realment increïble.

Així doncs el motiu pel qual he escrit aquesta entrada és per a recomanar aquests film que tant m’ha impactat i m’ha fet reflexionar, ja que considero que ens descobreix aspectes curiosos i meravellosos de la nostre professió.

Per aquest motiu m’he limitat a resumir una petita part de la pel·lícula tot esperant captar el vostre interès i que així, si us ve de gust, pugueu veure-la sense que se us hagi revelat el finalni alguns dels moments més sorprenents i interessants de la trama.