El síndrome de l’emperador

Aquest post esta dedicat a un problema que cada cop afecta a més persones en la societat actual: “el síndrome de l’emperador”, més conegut com la violència que alguns adolescents exerceixen sobre els seus progenitors. En aquest post faig una breu descripció del problema i dels principals punts de vista que els psicòlegs han adoptat sobre aquest fenomen social tan preocupant i alhora tan poc conegut.
Al final trobareu els enllaços de les pàgines web que he consultat així com un enllaç d’un vídeo molt interessant sobre el tema.


És coneix com “Síndrome de l’emperador” la conducta agressiva que presenten alguns adolescents vers els seus pares, de forma que aquests s’acaben sotmeten al seu fill i l’adolescent esdevé amo i senyor de la seva llar.

El síndrome deu el seu nom a la similitud existent entre aquests adolescents dèspotes, egocèntrics i autèntics tirans de la seva llar i un emperador.

Aquest és un trastorn encara avui en dia molt poc conegut i investigat.
Hi ha molt pocs psicòlegs, psiquiatres o investigadors en general que ,a dia d’avui, s’hagin interessat en el tema o l’hagin tractat des d’un punt de vista científic, malgrat que aquest fenomen és cada cop més habitual en la nostre societat (a l’any 2000 els pares que es van veure obligats a demandar els seus fills van ser més de 6500 i la xifra va augmentant any rere any).

Com és habitual amb altres trastorns de violència a la llar, la conducta d’aquests “joves maltractadors” no fa res més que esdevenir cada cop més violenta fins que arriba un moment en que els pares es veuen obligats a denunciar-los perquè la seva vida acaba perillant.
Això acaba provocant múltiples trastorns i patologies mentals en els pares a causa del sentiment de culpabilitat que senten en denunciar al seu propi fill.

Fins ara molts estudis apuntaven que la causa d’aquest síndrome eren els factors ambientals, Javier Urra psicòleg de la Fiscalía de Menores del Tribunal Superior de Justicia de Madrid, cita en el seu llibre El pequeño dictador: "La herencia marca tendencia, pero lo que cambia el ser humano es totalmente la educación, sobre todo en los primeros años, en los primeros meses y días, incluso antes de nacer, es muy distinto si eres un hijo deseado o no, si eres un padre relajado o agresivo".
En canvi Vicente Garrido, psicòleg criminalista i professor titular de la Universitat de València i autor del llibre Los hijos tiranos apunta que el principal problema del “Síndrome de l’emperador” és la falta de consciència dels adolescents, aquests adolescents mostren símptomes com: falta d’empatía , incapacitat d’establir llaços afectius...;
Segons Garrido la causa d’aquests símptomes podria ser genètica , però encara queden uns anys perquè estudis puguin confirmar del tot la seva teoria.

En qualsevol cas aquí us deixo els enllaços de les pàgines web que he consultat per a informar-me sobre aquest fenomen social tan trist i preocupant, espero que el post us hagi resultat interessant i els enllaços útils!


Referències:

Vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=Bs3HtaGztss
http://www.youtube.com/watch?v=lvPspgcVHUo

Webs:

http://www.nuestraedad.com.mx/sindromedelemperador.htm
http://www.psiquiatria.com/noticias/trastornos_infantiles/otros_trastornos/27360/
http://medicablogs.diariomedico.com/reflepsiones/2009/06/20/el-sindrome-del-emperador-%C2%BFtoda-la-culpa-es-de-los-padres/
http://www.saludmental.info/Secciones/Juridica/2007/sindrome_emperador_marz07.html

Llibres sobre el tema:

Urra, J. (2006) El Pequeño Dictador: Cuando los padres son víctimas. Del niño consentido al adolescente agresivo (1ª. Ed.). Madrid: La esfera de los libros.

Garrido, V. (2005) Los Hijos Tiranos: El síndrome del emperador. ( 1ª. Ed.). Barcelona: Ariel