"Un món feliç d'Aldous Huxley"

Al llarg de la nostre vida la majoria de nosaltres em llegit algun text que ens a impactat per la manera com té d’enfocar una qüestió, per la forma com descriu un situació o simplement perquè a dins nostre és remou alguna cosa quan resseguim amb la vista aquestes paraules impreses en el paper.

Un d’aquests relats que a mi personalment m’han impactat és “Un món feliç”, la novel·la escrita per Aldous Huxley el 1932 ambientada en un futur proper en el que els humans vivim completament controlats i conduïts per l’estat, de forma que ja des de que naixem sens manipula perquè desenvolupem un o altre paper en la societat.

La novel·la esta plena de tensió psicològica ja que contínuament et fa reflexionar sobre el món que descriu i inevitablement sorgeixen a la teva ment paral·lelismes entre aquesta societat fictícia i la societat en la que vivim que fan que et qüestionis moltes de les “veritats” que suposadament regeixen la nostre civilització.

Un món feliç representa una visió crua i terriblement realista del paper que pot exercir la psicologia alhora de manipular i controlar l’home, sens dubte un tema que com a futurs psicòlegs tots ens em plantejat que s’emmarca en el debat ja existent sobre la psicologia com a arma de doble fulla: en tant que ciència que estudia l’home i intenta comprendre els subtils mecanismes de la ment per tal d’ajudar-lo i recolzar-lo amb fins mèdics i terapèutics; com una arma que es pot utilitzar per tal de controlar o manipular a l’home com és el cas de les pràctiques com el marqueting i la publicitat que utilitzen coneixements extrets de la psicologia per tal d’intentar controlar la conducta de la població.

El motiu d’aquest post ,doncs, no és cap altre que recomanar a tots els lectors d’aquest humil espai la lectura d’un relat per a mi captivador i fascinat com és aquest “Un món feliç” d’Aldous Huxley.

A sota d’aquest post he escrit un anàlisis d’alguns dels aspectes psicològics que destaquen més del llibre, però com que el motiu d’el present post és recomanar la lectura del llibre he cregut oportú separar la recomanació de l’anàlisi que jo en faig, ja que aquesta descriu fragments del llibre i tracta parts de l’argument que ,sens dubte, el lector de la novel·la voldrà descobrir per a sí mateix mentre la llegeix.

Així doncs adverteixo a tots aquells que encara no hagin llegit la novel·la i tinguin la intenció de fer-ho que no llegeixin el post situat a sota d’aquest, per tal de no esguerrar-se sorpreses de l’argument.