“RQS: Si no votes, no vals”

Hola de nou, amics del blog, com vaig dir anteriorment he obert una secció nova en el meu blog titulada "Realitats qüestionables de la nostre societat", RQS abreviat molt lliurement.

En aquesta secció escric articles d'opinió sobre fets de la nostre societat que són ,en part o del tot, reals. Com que l'escrit aquí és realment molt subjectiu vaig adherir al títol la paraula "Qüestionables" ja que no espero alliçonar a ningú ni crec que el que escrigui sigui res més que una de les possibles interpretacions de la realitat, tan sols la meva pròpia interpretació de la realitat.

Aquest textos nomès tenen un pretensió: fer reflexionar, per aconseguir-ho a vegades es recòrre a contingut i lèxic que podria escandalitzar al lector, no es que vulgui fer enfadar a ningú, simplement espero provocar una reacció en vosaltres els meus lectors i si a sobre aconsegueixo divertir-vos amb una lectura descarada (encara que embrutida per el meu desastrós estil redactant) em sentiré d'allò més satisfet ja que les meves pretensions inicials es veuran acomplides amb escreix.

Finalment nomès us diré que aquest segon text és més provocador que l'anterior i que espero que em comenteu sincerament que en penseu, ja sigui bo o dolent, perquè una crítica al cap i a la fi no és res més que la demostració de que algú s'ha pres la molèstia de llegir el teu treball i això per si sol ja resulta d'allò més gratificant.

Sense més pràmbuls el text:


“RQS: Si no votes, no vals”


Quan hi ha eleccions tot el país es mobilitza, és indiscutible, tothom esta pendent dels aferrissats debats televisius, tothom escolta amb atenció i esperit crític els discursos dels líders polítics i al carrer només es parla del líder adequat per tirar el nostre país endavant:
-“Conchi! Ezcuchate ayé el discurso del Zapateo?!”-
- “Claro que si Juani! Tiene un plan mú novedoso pá frená el paro y el preció de la vivienda! Aunque yo prefiero a Rajoy, su política social y el plan pá el crecimiento ecognomico són canela fina!"-.

Així és amics, converses com aquestes es reprodueixin a tots els patis de veïns del país, a totes les escoles i a totes les empreses on, per cert, la productivitat es dispara sobtadament, empesa per l’ímpetu de l’humil treballador de peu que ,il•lusionat davant el carisma i la brillantor intel•lectual dels nostres líders polítics, comença a treballar de sol a sol i suplica a crits que li augmentin la jornada laboral perquè també ell vol ajudar a tirar el país endavant.

Si senyor, amb aquest esperit et dona gust anar a votar, ja es veuen els índex de participació electoral, la gent ,ja no és que vagi a votar, es que munta bussos escolars perquè tots i cada un dels habitants anem junts en comunió i sana companyonia a votar. Ja es veuen les rialles de la canalla, tothom llevant-se a les set del matí perquè vol ser el primer a tirar la papereta que decidirà el destí d’aquesta, en altre hora, desavinguda comunitat espanyola, esclar que sí, tota la gent agafada ballant i cantant cap als col•legis electorals al crit de : “a votar alé, alé, alé... a votar alé, alé”.

L’únic que ens preocupa és quines polítiques adoptaran els nostres afamats i cultes representants de la classe política, cada un de nosaltres esta més que disposat a escoltar pacientment els projectes de cada partit, per, un cop haguem escoltat sense prejudicis ni cap tipus de consideració ni qualificació prèvia a cada líder, faltaria més, prendre una mesurada, considerada i sobretot meditada decisió sobre quin pla de govern ens convenç més de cara al futur de la nostra nació.

Aquesta és la prioritat de tot ciutadà, meditar pacient i tossudament els plans dels nostres polítics per prendre la decisió més encertada, tot sigui pel bé del país... bé, l’única, l’única prioritat no és... també hi ha el tema de les Corrides de Toros,
- “Jesú, ven que van a empezà el debate sobre ecognomia”-
- “Uffff... ezqué sabé? hoy torea er José Tomá y tenemó entrada de tendido sombra y claro... Tampoco ez tan importante, si ar final dicen todos lo mismo!”-.

I ,es clar , també hi ha el tema del futbol...

- El debat sobre els plans de l’atur? Ufff... es que avui hi ha Barça i ...-
- Que avui fan el Barça!? I que fas que no has canviat ja de canal que ens perdrem com toquen l’himne!- .


Sense menysprear els esport minoritaris:

- Patxiiiiiii! deja de cortar leña, cagüen zoz! que empiezan el debate sobre terrorismo!-
- Terrorismo? Uffff... es que a esta hora esta por empezar el partido de “Pelota Vasca” así que el debate sobre el terrorismo... “aur!”.

També la religió és un tema bastant comentat...

- Anxela! Do vas ahora?! Que empieza el debate sobre ecologia!-.
- Però angostiño! Ya no recordas que tenemos que ir hacía Compostela que este año toca Xacobeo!-
- Otra vez!!!! Però es que no se acaba nunca e xacobeo!?-.

El teatre, la opera, amb els seus seguidors i els moviments de masses característics que aquestes expressions culturals provoquen:

(...) (...) (...)


Ah! i aquells problemes que porten de cap als estudiants, tan devots i aplicats de ple al seu estudi:

- Hey estudiants de psicologia de la Udg! Que comencen el debat sobre l’educació a la tele i....-.

- Xxxxxt !!!! no molestis que estem veient “Redes!”-.


Bé, però a part d’aquestes quatre minúcies... la prioritat principal és la política és evident.

Es clar, veient el panorama, passa el que passa, ningú sap com ni quan es vota, ningú té la més mínima noció d’aquells partits que es presenten, ni de la seva ideologia, ni dels plans que tenen per redreçar el rumb del país, ni de res en general. Així els resultats de les eleccions són els que són, guanya qui guanya i els partits majoritaris són... bé, a bon entenedor poques paraules són necessàries.

Enmig de tot aquest merder és un alleujament que hi hagin coses tan clares: la consigna per els partits polítics i la societat en general és, “capta tants vots com puguis de majors de divuit anys, que siguin del país i que estiguin en edat de treballar”. Així en les direccions dels partits polítics podem trobar frases, què dic frases?, autèntiques perles de sapiència, que ens aporten els polítics tals com:

“- Els Immigrants, li importen a algú? la meitat no tenen papers i segur que no saben ni llegir ni omplir una papereta, perquè molestar-nos en debatre sobre els seus drets? -”.-

Es clar que si, així dona gust viure en l’estat del dret i de la igualtat, paradigma per antonomàsia de la justícia i la democràcia. De la gent gran, què en diuen?, una aproximació d’algunes de les bestieses que s’han sentit en alguns cercles polítics és:

“- La gent gran, però si ni estudien ni treballen, no són productius! Si es que a sobre ens carreguen la despesa pública amb les seves absurdes necessitats! Perquè tenir en compte el que diuen?!-”. Preciós ,oi? Gairebé poètic. Doncs, encara que sembli mentida, gent que pensa així va aconseguir treure escons al parlament en les últimes eleccions.

Finalment els joves. Dels joves en diuen... bé, no cal citar res literalment, amb tots els absurds plans educatius que s’han fet, amb totes les fonts d’experts que surten parlant del que convé i no convé als joves... algú us va preguntar mai ,abans que tinguéssiu l’edat de votar, què en pensàveu de temes que us afectaven directament com l’educació, la sanitat o els esports? A mi no.

I es que sembla que sinó votes (o no pots votar) la teva opinió no és vàlida en aquesta societat i allò que penses li és indiferent a tothom.